EL DIA QUE AMÀLIA CONEGUÉ JULI

(En una discoteca; música ensordidora. Amàlia entra en la discoteca, Juli la veu, deixa els amics amb qui parlava i se’n va prop d’ella)
JULI: Em pensava que no t’agradaven les discoteques..
AMÀLIA: I tu...Com és que pensaves en mi? (mirant-lo directament als ulls) T’agrade?
JULI: (sorprés per la pregunta tan directa) No,no, no, vull dir sí...pe,pe..rò..
AMÀLIA: Aclareix-te...
JULI: Volia dir que em caus bé, però..
AMÀLIA: És la primera vegada que parles amb mi... i dius que et caic bé?
JULI: No, espera, no et coneixia, però..
AMÀLIA: ...però, què?
JULI: Deixa’m explicar-me..
AMÀLIA: Jo només et conec de vista. De moment ni em caus bé ni malament, encara que comence a pensar que serà millor no perdre el temps amb tu...
JULI: Espera, no te’n vages...
AMÀLIA: T’aclariràs?
JULI: Sí. T’ho promet, però deixa’m parlar.. Jo només tractava de...
AMÀLIA: ..de lligar amb mi...
JULI: No,no, no, vull dir sí...pe,pe..rò..
AMÀLIA: Una altra vegada enganxant-te, m’havies dit que t’aclariries.
JULI: Hòstia Amàlia! Deixa’m..
AMÀLIA: i com és que saps el meu nom?
JULI: l’he preguntat...
AMÀLIA: A qui?
JULI: Per ahí..
AMÀLIA: (mirant cap a tots els costats) per ahí? Estàs sonat tio, no serà que ets d’eixos que senten veus d’ultratomba?
JULI: Va, no te’n passes amb mi...
AMÀLIA: Mira, vaig als servicis, oblidaré que hem parlat. Quan isca tens dues opcions: o esborrar-te o aclarir-me d’una vegada si t’agrade i estàs intentant lligar amb mi... entesos?
JULI: Ets valenta eh? Està bé, quan isques t’estaré esperant..
AMÀLIA:( Se’n va, dóna dos passos i es gira)Mira, et seré sincera... si tries la primera opció em faràs un favor, i si tries la segona simplement t’ignoraré ( es gira d’esquenes i se’n va)

(continuarà)

El dia verd

Este matí, quan s'ha alçat, ha vingut a dir-me que el carrer s'havia quedat mut. He guaitat i he vist un carrer de diumenge, sense sorolls, sense cotxes, amb un cel verdós. "Hui no hi ha escola papà?" ha preguntat. "Clar que sí, és dimarts". Un llum menut i rogenc es veia arran les teulades, creuant la vora verdosa. Els ulls tancats de les cases, sense llums, sense vida, i nosaltres agenollats davant la finestra i el silenci. "Què passa papà?" "No sé, crec que entre dilluns i dimarts se'ns ha escolat un dia verd"

"Tinc por"."No patisques, els dies verds són tranquils, però no s'han de viure, només s'han de somniar. Au, tornem al llit i dormim amb força, així el dia verd és tornarà blau"