El dia verd

Este matí, quan s'ha alçat, ha vingut a dir-me que el carrer s'havia quedat mut. He guaitat i he vist un carrer de diumenge, sense sorolls, sense cotxes, amb un cel verdós. "Hui no hi ha escola papà?" ha preguntat. "Clar que sí, és dimarts". Un llum menut i rogenc es veia arran les teulades, creuant la vora verdosa. Els ulls tancats de les cases, sense llums, sense vida, i nosaltres agenollats davant la finestra i el silenci. "Què passa papà?" "No sé, crec que entre dilluns i dimarts se'ns ha escolat un dia verd"

"Tinc por"."No patisques, els dies verds són tranquils, però no s'han de viure, només s'han de somniar. Au, tornem al llit i dormim amb força, així el dia verd és tornarà blau"